Aquesta ponència explica com la llengua actua en la teoria i en la pràctica polítiques com un mitjà per a la construcció estatal-nacional espanyola. Antoni Simon Tarrés en descriu les fases evolutives  des de la conceptualització de la raó d’estat de mitjans del segle XVI fins a les dècades finals del segle XIX, quan és produeix el xoc entre el nacionalisme d’estat espanyol amb l’emergent nacionalisme subestatal català”.